El Camí dels Estels en bici: Vuitena. De Sahagún a Lleó. 25 km finals amb pluja

Sahagún - Lleó

Un altre dia de matinar, com no pot ser d’altra manera. Realment el nostre equipatge està amanit molt ràpid i ens vestim amb dues peces, culotte i maillot, a més de calcetins i espardenyes amb cales. En un quart d’hora, passem d’estar al llit a estar enllestits per a pedalar. No és clar del tot quan eixim de l’alberg El Labriego. Vaig uns metres amunt cap a La Peregrina per fer una foto i emprenem la marxa.

Eixint de Sahagún cap a Lleó

Fins aquell dia, fou l'etapa més curta, encara que ara teníem programades etapes més curtes per recuperar-nos d’un esforç d’una setmana al qual no estàvem avesats vam canviar els plantejaments per consell de Jose. Realment, ens van anar molt bé. Una excel·lent persona i un enorme companys de Camí. Vam allargar les etapes de la vora de Lleó fins a Vilafranca del Bierzo i vam avançar un dia. De fet, amb esforços més repartits en dotze jornades hauríem arribat.

Poc de desnivell per la província de Lleó. Calzada del Coto, Bercianos del Real Camino, El Burgo Ranero -cafè sense encierro-, Reliegos, Mansilla de las Mulas -esmorzar- i aigua fins a Lleó sense adonar-nos massa dels pobles pels quals passàvem.

Eixim de Sahagún pel pont sobre el riu Cea i per la vora de la carretera arribem a un lloc –Calzada de Coto- on el Camí ens presenta dues possibilitats. Nosaltres ja havíem triat el tram de l’esquerra. Per la vora de la carretera arribem a Bercianos del Real Camino. La veritat és que per a ser un recorregut tan transitat no està massa net. Jesús va caure per apartar una branca. Una caiguda aparatosa, però sense cap conseqüència física greu. Seguim per la vora esquerra d’una carretera estreta; a la vegada, a la nostra esquerra hi ha una filada d’arbres que de tant en tant deixen espai a un camí o algun monument que apareix menys sovint.

Al carrer Reial de El Burgo Ranero parem a fer un cafè i una pasta. Volíem veure l’encierro, però malauradament la primera no funciona; així que ens quedem amb les ganes. A la tele veiem la tronada i la pedra que va caure ahir a Morella. Passem a la vora i fem fotos de l’església de Sant Pere Apòstol. A l’eixida estem una estona aturats fins que Jesús aconsegueix reparar la bici. Un petit problema amb el canvi.

Passem per Reliegos sense aturar-nos, la quantitat de pobles no permet fer parada a cada nucli habitat. Pel matí, i segons les forces, parem tres o quatre vegades. Cafè acompanyat d’una pasta a la primera parada, esmorzar amb cervesa i cafè a la segona, alguna cervesa per descansar a la vora de migdia i si s’allarga la jornada matinal alguna altra cervesa o altres begudes. Si trobem alguna font anem proveint els bidons. També fem parades molt breus en alguna ombra durant uns minuts per recuperar-nos d’alguna pujada o si fa estona que anem pedalant per recuperar.

Als diferents entradors hi ha uns mollons perillosos. De vegades, la vegetació no els deixa veure bé i altres s’ha de tenir cura amb el segon ciclista de l’expedició. Un avís a temps sempre va genial.

A la banda sud del camí, es va formant una tempesta negríssima i molt amenaçadora que ja pronosticava la predicció del temps. Nosaltres anem pedalant amb l’objectiu d’arribar a Lleó. Si plou, actuarem en conseqüència.

Arribats a Mansilla de las Mulas fem fotos de la tronada i de l’estàtua d’un peiró amb un peregrí assegut allí a les escales. Passem entre l’església de Santa Maria i la plaça del Pou. Esmorzem a la cafeteria-restaurant El Puente del carrer del Pont sobre el riu Esla. Entrepà de pernil, cervesa i cafès. Mentre es posa a ploure, de vegades més intensament i després més lleument. Endarrerim l’eixida ficant totes les coses en les alforges i bosses impermeables. Finalment, baix un plugim suau emprenem els darrers 20 quilòmetres que ens portaran a Lleó.

Creuem el riu Esla baix la pluja. En els altres pobles ja no ens fixem massa. Villamoros de Mansilla, Villarente, Arcahueja i Valdelafuente amb un polígon industrial. En algun tram ens fan eixir i entrar a la N-601 amb el perill afegit de la pluja. Plou i trona abundanment. De tant en tant, algun raig enllumena el camí ennegrit pels núvols amenaçadors. Algun toll d'aigua inunda el Camí que compartim amb no pocs peregrins i peregrines a peu.

El Camí està tallat per obres. Arribant a Lleó per un Camí provisional ple de fang que col·lapsa rodes, canvis, suspensió... i ens obliga a fer un tros a peu per estar impossible.

En tornar a l'asfalt llevem tot el que podem i seguim. A la primera casa, el company navarrès ens crida. Ens aturem i un veí de Lleó ens ofereix un agraïdíssim cafè amb llet. Una altra persona que ens va ajudar... sense paraules! Para la pluja mentre conversem amb aquesta persona que coneix bé el Camí. A l'hora del comiat ens dona una carabassa que ja vam lluir a les alforges fins a Compostel·la amb la conxa de vieira que ens va acompanyar tot el camí. La vaig comprar al monestir de Samos en la peregrinació 2010 -any sant-.

Neteja de bicis a un espai d’aigua a pressió i anem cap al centre de Lleó. Ens allotgem a un Hostal on (Fran i jo) ja havíem passat una nit l'any 2007 quan tornàvem d’Astúries. El nom de l’allotjament és Guzmán el Bueno. Està a un minut de la Catedral de Lleó i a dos o tres de Sant Isidor. Fi d'etapa Lleó, que va nàixer de la Legio VII Gemina romana.

Per la porta de la Moneda i el carrer Herreros fem cap a l’església del Mercado on segellem les credencials. Ja fa una estona que ha parat de ploure. Agafem el carrer la Rua fem cap a al carrer Ample que ens porta directament a la Catedral de Lleó on tornem a segellar les nostres credencials. La propera capital gran serà Santiago de Compostel·la, si tot va bé. Abans encara queden ciutats com Astorga, Ponferrada, Vilafranca del Bierzo, Sarria, Melide o Arzua.

Anem cap a l’Hostal. Deixem les tres bicis i prenem una cervesa amb Jose mentre Jesús es dutxa. Quan baixa Jesús pujo a dutxar-me i ara és Jesús qui fa la cervesa. Anem a buscar un lloc per a dinar. Trobem un restaurant per onze euros al carrer ample –Restaurant CalleAncha-, sense mirar res més dinem allí. Un menú senzill, però suficient. Mentre dinàvem, les brasileres passen pel carrer i Xuso les crida. Fem una xerradeta. Elles van a buscar allotjament, mentre nosaltres acabem de dinar i paguem.

Anem amb Jose a segellar a Sant Isidor de Lleó i busquem una tenda de bicis allí a la vora on ell compra unes malles per a les cames. Després ell fa Camí i li desitgem molta sort. Nosaltres tornem a l’Hostal a per les credencials que segellem amb el nostre “amic” a Sant Isidor. Fem visita turística a la catedral, muralles, comprem una guia del GR 99 i arribem tard per visitar la Basílica de Sant Isidor, una autèntica llàstima.

Recordem que tenim tota la roba bruta i tornem de seguida a l’hostal posant-la a una bossa i mirant on hi ha una rentadora automàtica. Desfem part del camí que hem fet pel matí amb la bici trobant l’establiment desitjat. No funciona i cridem a l’encarregada que ens soluciona el problema. Rentat de tota la roba i assecat per un preu bastant assequible. Mentre fem unes cerveses a la vora, sopem unes mini hamburgueses amb productes de la zona i mirem un altre partit del mundial de futbol al cafè Ágora. Amb la bugada neta tornem a l’Hostal a descansar. La veritat que dormir en dos o tres hostals ens ha ajudat a descansar puntualment. Demà seguirem pedalant amb l’objectiu final a poc més de 300 quilòmetres. Portem pedalats 700 km amb un desnivell positiu de 6300 m.

Seguirem fins aconseguir l’objectiu, si la salut i la mecànica ho suporta, clar!

Demà una empenta més!