El Camí dels Estels en bici: Tercera etapa. Seguint el camí de l'Ebre

Saragossa - Galacho de Juslibol - Monzalbarba - Utebo - Sobradiel - Torres de Berrellén - Alagó - Cabañas de Ebro - Alcalá de Ebro - Luceni - Boquiñeni - Gallur - Mallen - Cortes - Ribaforada - El Bocal - Tudela

Avui també matinem, però no tant. Entre l’esmorzar, la conversa i el comiat eixim més tard del previst, però no hi ha cap problema. Estem amb la família. Uns entrepans i els darrers consells per marxar cap a l’aparcament.

Ja coneixem de sobra el fàcil trajecte fins al riu Ebre, que per ara no hem de creuar. Eixim direcció nord-oest seguint la ribera esquerra de l'Ebre. Passem per la dreta dels edificis de l’expo i prompte trobem les fites del camí de l’Ebre GR 99. A una font hem omplert els bidons de les bicis. Anem molta estona per una pista ampla seguint els mollonets que de tant en tant desapareixen. Quan ja portem una estona la pista s’estreteix. Anem per la mota o protecció de la vora del riu contra les crescudes. Poc després la pista esdevé camí i no ho veiem gens clar però seguim endavant. Arribem a una clariana on retrobem les senyals que ens fan saber que anem bé.

Aquell indret era el Galacho de Juslibol. Un lloc on el riu feia una corba –meandre- i en una gran avinguda es va quedar l’aigua tancada i aïllada. Així, a l'eixida de Saragossa vam passar per un dels trams més bonics del "nostre" Camí.

En aquesta etapa vam creuar per molts pobles. A banda del Galacho de Juslibol, Monzalbarba i la base dels pontoners, Utebo, Sobradiel, Torres de Berrellén, Alagó -esmorzar-, Cabañas de Ebro, Alcalá de Ebro, Luceni, Boquiñeni, Gallur, Mallen on ens emboliquem un poc. Fem cap a Cortes (Navarra) i en veure la senyal de Navarra ens alegrem moltíssim.

En aquest tram hi ha poques senyals i en general està mal senyalitzat. Volíem dinar a Buñuel, però seguim pel polígon industrial i pensant que arribàvem a Buñuel estem a Ribaforada. Hem avançat més del que teníem previst. Açò ens omple de moral, ja que el paisatge i les indicacions no ajudaven.

Durant el camí de l’Ebre només vam trobar una parella de ciclistes a contramà que es van sorprendre que portàrem el maillot del Murias, però no ens vam aturar per fer una xerradeta. Llàstima! El dinar al restaurant Zona Centro va ser molt agraït, bo i econòmic. En fer el cafè vam mirar un partit del mundial de futbol (França contra Uruguai). Unes cervesetes i després del matx vam seguir la ruta. Ens vam estalviar la solana de després de dinar i cap a les 18 o 19 hores vam començar a pedalar. Vam passar per El Bocal, pel lloc on s’inicia el canal Imperial d’Aragó i, per fi, vam arribar molt tard a Tudela. La segona etapa més llarga amb 95 quilòmetres.

Físicament estàvem prou bé. Vam buscar l’alberg preguntant, sempre hi ha gent amable i altres que són molt desagradables. Els primers els recordes per sempre. Moltes gràcies. De seguida, vam fer cap a l’alberg. Ens inscrivim, paguem, netegem les bicis, dutxa i a donar una volta pels carrers.

Divendres a la vesprada, la zona més antiga està farcida de gent que ix a prendre unes cerveses, uns vins i uns pintxos. Espectaculars a la vista i al gust. Ens delectem amb alguns pintxos a diferents bars. Aquesta modalitat gastronòmica és cara, però de tant en tant també és agraïda per assaborir les genials creacions dels menuts xefs navarresos –en aquest cas- o bascos.

Una volta per la plaça dels Furs, els carrers estrets, la catedral i ja ben de nit tornem a l’alberg que tanca a les 23h. Abans d’eixir vam conèixer un xic de les Terres de l’Ebre, però després no ens el vam trobar més. I això que havíem quedat per fer algun tram junts. Bon Camí. Anem a dormir, demà el despertador tornarà a sonar molt prompte.

A descansar!