El Camí dels Estels en bici: Desena. Pugem la Creu de Ferro, baixem a Ponferrada i pel Bierzo a Vilafranca

La diana és prompte als albergs. Ens vestim, endrecem les alforges i les bosses d’esquena, només ens queda buscar les bicis. La clau estava a un punt determinat, en treure-les, la tornem al seu lloc. Hem vist molt bon ambient en aquest sentit. Sempre poden passar coses, però nosaltres no ens podem queixar en aquest aspecte. Alguns peregrins ja han caminat molt quan els trobem després del poble d’eixida.

De bon matí, afrontem l'ascens a la Creu de Ferro. Una altra pujada que les diferents ressenyes llegides marcaven com a molt dura i que hem superat sense cap dificultat. Dormir a peu de port i amb les energies renovades, ha estat un fet que ens ha ajudat molt. Igualment els consells de l'amic navarrès que encertadament ens va proposar allargar les darreres etapes per Castella Lleó.

Només hem baixat en un lloc per haver uns graons molt alts i una rampa impossible abans de creuar la carretera. Deixem els deserts carrers de Rabanal del Camino i pugem fins a Foncebadón. Malú segueix el Camí pedalant amb nosaltres. Al cap de pocs metres, un gran grup de peregrines i peregrins van davant nostre; prompte els avancem desitjant-los "Bon Camí". Trobem a Alessandra i a Aira que van tancant el grup de caminants.

Llevat d'alguna rampa el Camí és molt suau. Cal tenir cura amb tocons, arrels i pedres. L'aigua envaeix algun lloc, fet que no dificulta l'ascens. Sense cap patiment gran arribem a Foncebadón -el poble més alt del Camí (1430 m)-. Segellem a la parròquia i alberg, fem unes fotos i seguim pedalant. Encara estem a la comarca Maragata amb capital a Astorga. De seguida ataüllem la Creu de Ferro -1500 m- des de lluny. Arribats al lloc, fem un grapat de fotos i dipositem les dues pedres portades des de casa, del riu Calders, com mana la tradició. Hi ha una capella de Santiago, un rellotge solar i l’enorme muntanya de pedres coronada per un tronc rematat per una Creu de Ferro. Aquelles pedres forcallanes es van quedar allí per sempre. El text escrit a la pedra –com es veu a la imatge- posava:

Xuso i Ximo. 4ky. 4-VII-18

Les pedres del riu Calders les vam deixar al muntó de la Creu de Ferro (Lleó)

Sense fer cas als consells, ens decantem per "baixar" pel camí. Els primers metres pugen i baixen per un camí prou tècnic que aconseguim pedalar i combinem amb molt pocs trams a peu. Els ciclistes que baixen per la carretera amb bici s’escolten xiular per la velocitat. Passem per Manjarin -un lloc que no sé molt bé com definir, però que cal visitar-. Centre espiritual, refugi de persones amb idees curioses... cadascú pot pensar com vulgue! Lloc diferent a tot el que hem trobat a la resta del Camí.

Cada vegada la baixada es complica més. Tres caigudes sense conseqüències de les tres persones de la grupeta aconsellen canviar el Camí per la carretera. La quantitat de persones a peu que van per la millor traçada, la baixada amb un percentatge negatiu exagerat i el gran volum de pedres amb puntes perilloses desaconsellen seguir pel Camí a El Acebo. Des d'allà una baixada molt ràpida per carretera cap a Ponferrada passant per Riego de Ambrós i Molinaseca. Dels pocs trams que no vam fer pel Camí. No podem arriscar-nos tant amb l'objectiu final a tocar! A més, hem sabut que des de El Acebo és pitjor, així que ho considerem un encert total.

Fotos a Molinaseca, on segellem la credencial a l'església de la Verge de les Angustias, entrant per la carretera. Seguim per carretera fins a Ponferrada -fotos de l'Ajuntament, la basílica de la Virgen de la Encina -patrona del Bierzo i Ponferrada- i de la plaça- amb esmorzar a la plaça amb el mateix nom que l'església. Concretament fem un mos al bar 4-bocas (un lloc de tapes).

Després veiem per fora el castell templer dirigint-nos a Vilafranca del Bierzo passant per Compostilla, Columbrianos, Fuentes Nuevas, Camponaraya, Cacabelos i Pieros. Com a La Rioja passem per una altra zona amb molta vinya de la D. O. Bierzo. Hi ha prou zones de parres que ara presenten un verd molt vistós. Arribant a Vilafranca del Bierzo la tronada torna a amenaçar.

Ja a Vilafranca passem per la vora de l'església de Santiago i un altre castell. Per uns carrers estrets i amb corbes fem cap a la plaça Major. Dinem amb Malú que no té fam. Dinant o durant el Camí, anem coneixent algun "bicigrino" i alguna "bicigrina" més. València, Madrid, Metz, Romania i Brasil els seus llocs d'origen. Al cap d’una estona arriben Alessandra i Aira en cotxe. Estem molta estona parlant i comentant l’etapa d’avui, un moment plou lleugerament.

Quan ens cansem busquem hostalatge. Al primer no ens contesten i cridem al segon lloc. Dormirem a l’antic Monestir de Sant Nicolás el Real que ara és un alberg. Elles en un lloc on paguen més per algun servei extra. Nosaltres en una cambra on coneixem alguns peregrins alemanys –de Constança i que porta caminant dotze setmanes- i un canadenc de Quebec. En arribar per la vesprada –poc abans de fosquejar- ens dutxem i eixim a fer un mos.

Eixim a sopar pel poble i comprem una pizza a una paradeta d’una fira. És nit de concerts i enrenou per Villafranca del Bierzo. Podem descansar bé per encarar al dia següent l'exigent pujada a O Cebreiro.

Les companyes brasileres ens permeten rentar alguna peça per demà tenir-la neta fet que agraïm moltíssim. Demà Malú ens tornarà a acompanyar, mentre Aira i Alessandra faran un tros a peu.

De Vilafranca del Bierzo -500 metres d'altitud- a O Cebreiro -1330 metres- hi ha molta pujada. A descansar per a demà!