El Camí dels Estels en bici: Onzena. Valcarce. Galiza, pugem O Cebreiro i el jaç a Sarria

Avui hem d’afrontar el port més dur del Camí. Aquest si que és un gegant, però anem per passos.

La diana sona prompte. Encara que no tant com nosaltres voldríem ja que Malú tornarà a acompanyar-nos. Entre unes coses i altres eixim cap a les 7 o més tard. Vilafranca del Bierzo també destaca per tenir molt de patrimoni religiós. Església de Santiago a l’entrada, Monestir de San Nicolás, Església de Sant Francesc i Col·legiata de Santa Maria de Cluniales entre d’altres.

A la vora de la darrera església, omplim els bidonets i possem una pastilla de magnesi i potasi que vam comprar a una farmàcia de Lleó. José ens va dir que ajudava i ho provarem, encara que tampoc notem res diferent.

Eixim per un pontet damunt del riu Burbia que pocs metres més avall rep les aigües del riu Valcarce. Ara seguirem molta estona seguint el curs d’aquest riu per un carril bici paral·lel a la carretera –l’antiga N-VI-. Sempre és molt pla però amb tendència cap a dalt. Passem per Perexe, Trabadelo, La Portela de Valcarce, Ambasmestas i Vega del Valcarce on prenem un cafè i una pasta per afrontar la dura pujada. En aquest punt ja portem 130 metres pujats. Molt poc si pensem que la carretera era molt plana, però sempre picava cap a amunt. Abans ens ha passat un taxi que ens ha tocat la botzina, hem pensat encertadament que anaven Aira i Alessandra que caminarien un tros de la pujada a O Cebreiro.

Els cims de les muntanyes ja es veuen molt amunt i nosaltres hem de pujar. Passem per Ruitelan i Ferrerias. Allí creuem el pont sobre el riu das Lamas, de seguida la carretera s’enfila amunt en percentatges durs, de fet són dels més durs dels que hem passat fins ara.

Primera empenta fins al creuament de La Faba i La Laguna. Seguim el consell del pamplonès que va a peu de pujar per la carretera. Al creuament volíem anar cap a La Faba, truquem a Jose que respira fort i ens desaconsella pujar pel Camí. Així que continuem per carretera. Aquesta és estreta, presenta bon ferm i té una pendent que ens costa fins i tot amb el mínim desenrotllament de la Btt. especialment quan ja portem quatre o cinc quilòmetres.

A La Laguna parem a prendre un moment de respir. Comprem aigua i alguna cosa per a menjar. Preguntem per Jose i ens diuen que ha marxat fa deu minuts. Aquest ja serà el darrer poble de Castella i Lleó. Des de Ferrerias pugem per la carretera per advertiment d'un peregrí de Pamplona que ens ho va aconsellar. Prop d'arribar a La Faba el company de Pamplona en bici que puja a peu no ens recomana seguir el Camí i continuem per carretera fins a La Laguna. Passat aquest poble la carretera encara té una pujada forta d’almenys dos quilòmetres.

Ens diuen a La Laguna que el Camí si que té una fita amb la senyal de Galícia, però no la carretera. Entrem a Galiza per O Cebreiro. Allí ens trobem a Jose en companyia de més persones. Fem rogle i ens fem unes fotos mentre fem unes cerveses esperant Alessandra i Aira que estan arribant. Visitem l’església de Santa Maria a Real do Cebrero, fem fotos i descansem per a la segona part del dia. El desnivell positiu que hem pujat supera els 800 metres. Arriben aquells xics valencians que hem trobat diferents vegades, però ens saluden i poc més. Tampoc patim massa.

En arribar les brasileres ens fem unes fotos amb elles i Jose, xerrem de la pujadeta i descansen. Al cap d’una estona elles emprenen el Camí i nosaltres poc després. Fem un tram de carretera per error meu, deixant-les darrere. Nosaltres ho reprenem pel Camí passant per Liñares –on omplim els bidons d’aigua-, l’alt de Sant Roc (on hi ha una estàtua d’un peregrí empentat pel vent), Hospital, Padornelo. Després de solucionar una avaria a la bici de Malú arribem a l’alt de Poio -amb un mur al final per accedir que en tenir grava solta fa molt difícil pujar-. Fem un mos ràpid, segellem i cap a Triacastela amb una baixada bona pel Camí, però molt llarga i en alguns llocs de vertigen. Passem per poblets o aldees com: Fonfria, Biduedo –on unes vaques estan al mig del Camí a l’entrada del poble-, Fillobal, Pasantes i arribem a Triacastela on dinem.

Dinem al restaurant O Peregrino. Mentre arriben Alessandra i Aira. Elles tres dinen poc o res. Jose i nosaltres el menú normal. Com li vam pagar el dinar a Lleó, avui ens convida. Bona persona aquest Jose i bon gest! Dinant ja ens cauen les primeres gotes i a meitat hem d'entrar al restaurant. En acabar, fer una estona de sobretaula i acomiadar-nos, marxem cap a Sarria. Les xiques es queden a Triacastela.

Triem l'opció San Xil per ser més curta deixant la ruta de Samos, però després d’arribar a Sarria ha sigut dura –pel ritme i per les costes fortes amunt i avall-. Així passem per A Balsa, San Xil, Montán, Furela, Pintín, Calvor, Aguiada, San Mamede do Camino i Sarria (ens estalviem d'una altra tronada per minuts). A una espècie de mas amb Hippies del segle XXI ens han segellat les credencials i hem begut alguna cosa a canvi d’un donatiu.

La primera pujada amb pedres i per camí ha estat dureta i tècnica. Hem anat prou ràpid –tot i acabar de dinar- i en alguna baixada hem perdut un bidó de la bici. S’aproximava una tronada que no volíem que ens agafés. Arribant al poble s’ha incrementat molt el vent i ha començat l’aigua. Ja no hem seguit. Ens hem arrecerat els tres a un lloc de màquines de venda. El fort vent ha tirat i esclafat dues mampares de vidre d’un bar d’enfront. La tempesta ha durat poc, en acabar hem tornat a pedalar passant per la vora de l’hotel Alfonso IX, on ens vam quedar al Camí 2010 amb la Universitat per a Majors. Pugem al capdamunt del poble. Jose no té clar si continuar o no per la tronada. Nosaltres parem ací. Després de parlar una estona ens quedem a l’alberg i restaurant Matias Locanda. Fem unes fotos a l’església de Sant Salvador i després una cervesa a l’alberg. Paguem, ens acomodem i ens dutxem amb l’aigua calentíssima –quasi ens escaldem-. Sopem a base de pizza i fins i tot convida a Jesús i a Jose a un poc d’orujo d’herbes. Sense moure’ns del restaurant anem a dormir.

Queden al voltant de 115 quilòmetres. Segons els nostres comptes portem 905 km pedalats.

Si tot va bé, en dues etapes més arribarem a Santiago de Compostel·la.

A descansar!