Forcall - Les Parres - Aiguaviva - Mas de les Mates - Alcorisa - Andorra - Albalate del Arzobispo
Després d’anys
planejant el camí de Sant Jaume en bici de muntanya; enguany, Xuso es va
comprar una Orbea i va dir que m’acompanyaria. La idea era molt bona, però
llunyana en el temps.
Durant els darrers
mesos i setmanes, vam comprar els darrers elements pensant que aniríem, encara
que no teníem fixada cap data.
Quan Xuso va arribar de Barcelona, tenia totes les ganes del món. Així vam seguir preparant fins ahir mateix, dimarts 3 de juliol: roba, eines, bosses, transportí, alforges, bicis...
La darrera prova va ser dilluns 2 de juliol. Una volteta vespertina en btt per gaudir del camí o PR del pont de Villores i el camí de les Refoies a la Torreselló de baixada.
Amb tot enllestit, dimarts 3 de juliol vam marxar a dormir a la mitjanit.
Vam eixir dimecres 4 de juliol.
Hora de diana. 6.00h
de la matinada. Darrers amaniments, comiats dels pares i a les 6.30 començaven
a pedalar cap a la Menadella per a evitar els camions a la carretera entre Forcall i Aiguaviva. Al carrer Sant
Vicent, primera parada per endarrerir les alforges al transportí. Seguim cap
al cim forcallà. Pocs metres després de la Creu d’Eliseu punxada de la meva roda de
darrere. Canvi de càmera.
Arribem a Sant Joaquim de la Menadella sense problemes. Pugem per la pista fins la base del peiró i descendim cap a la carretera sense accelerar molt a les baixades, ja que la bici va molt carregada. “Roca-tallà”, pic Infern, les vores del mas de Torres i Les Parres on fem una parada breu –carreguem els bidons de les bicis i ens mengem dos plàtans. Fotos i recordem Cèsar a qui veiem a l’eixida de la població terolenca per la TE-8301. Ell està llaurant amb un tractor. La carretera fins a Aiguaviva és molt còmoda i pràcticament sense tràfic. A la Venta d’Aiguaviva parem a esmorzar uns entrepans. Unes cerveses i uns cafès ens permeten descansar més estona i reposar part dels líquids perduts. Des d'Aiguaviva fins a Albalate del Arzobispo vam rodar per la carretera.
Passem per dins del
Mas de les Mates, tot i que no fem el trajecte més curt. Direcció Alcorisa
pugem el port del Caballo -726 metres- no ens dóna massa problemes, encara que
la temperatura i el cansament comencen a augmentar proporcionalment. Arribem al
creuament d’Alcorisa i seguim cap a Andorra passant l’estona de més calor de
tot el viatge. Seguim cap a Andorra esgotant l’aigua a pocs metres d’aquest
poble. Prenem una cervesa a l’hotel i carreguem els bidons amb aigua fresca.
Són les 12.15h. Pensàvem que patiríem el tros fins Albalate, però la pujada era
lleu; després pla i del port de La Calzada a 625 metres baixem molt ràpidament
fins a Albalate del Arzobispo. Hem pedalat 85 quilòmetres. Arribats a Albalate
m’adono al mateix alberg que he punxat la roda de davant, però la repararem a
la nit.
L’alberg està
tancat. Uns xiquets ens diuen que els gestors també porten la piscina. Com està
a la vora, anem allí. Aparquem les bicis i les lliguem a un ferro del para-sol
per als cotxes. Prenem una
cervesa i després dinem uns entrepans amb gelat i cafès.
Després d’un breu
descans a la piscina, diem d’anar a l’alberg sense posar-nos cap problema. Ens
acompanyen, ens ensenyen l’ampla cambra amb sis llits i ens donen un joc de
claus. No podem dormir massa, però estem al llit fins a les 7 de la vesprada.
Eixim a donar una
volta pel poble, comprem pinces d’estendre (a primera vista, l’única cosa que
ens vam deixar) i aigua. Baixem a la piscina per si podem sopar, però no ens
donen. Ens aconsellen un establiment al centre de la població. Entrepà,
croqueta de pernil amb unes postres, un cafè i a dormir!
Primer dia de
peregrinació, viatge, esport... a les alforges.
Demà
continuarem pedalant! |
| Sant Joaquim de la Menadella |
 |
| Les Parres |
 |
| Albalate |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada