El Camí dels Estels en bici: Cinquena etapa. Entrem a Castella en processó

Logroño - Navarrete - Sotés - Ventosa - Nájera - Azofra - Santo Domingo de la Calzada - Grañón - Redecilla del Camino - Castildelgado - Viloria de Rioja - Quintanilla del Monte - Villamayor del Río - Belorado - Tosantos - Villambistia - Espinosa del Camino - Villafranca de Montes de Oca

Tornem a matinar de valent, però avui no som els únics. A la gran cambra hi havia molt de soroll. Molts eren els companys i les companyes que havien posat les alarmes dels mòbils a les 6h del matí. Nosaltres ens preparem ràpid i eixim dels primers, mentre ens vestim encara plou. Com quasi tota la nit! Acabem de posar tot de manera que no es pugue banyar. Les alforges i una bossa impermeable que porte Xuso a la motxilla d’esquena han anat de luxe. Ens esperem uns moments perquè va plovent. Poc després el plugim es fa més dèbil, decidim emprendre la ruta. Als pocs metres parem a posar-nos els impermeables. Un poc més endavant Xuso s’adona que s’ha deixat les ulleres a la porta de l’església Santiago el Real on ens vam posar els impermeables. En retrobar-nos seguim amb unes gotes quasi imperceptibles.

La ruta ja és molt més divertida de bon matí, no debades estem al Camí Francès, la principal artèria que condueix a Santiago de Compostel·la. Moltíssims companys i moltíssimes companyes de Camí. Tot un plaer! Joves de qualsevol edat, grups, persones en solitari, majors... més de la meitat són estrangers (europeus, llatinoamericans, orientals i d’arreu del món). Deixem la capital del vi pel parc de Sant Miquel –molt cuidat-. Passem pel pantano de La Grajera, un lloc molt bonic on el plugim augmenta. Hem d'anar alerta de no xafar conills que ixen de qualsevol lloc. Ens va passar durant diferents etapes!

En acabar la volta a la llacuna, el Camí s’enfila entre vinyes caent una pluja més intensa per moments. Arribats al cim del petit turó, enfilem la baixada. Per sort, la tronada forta no ens agafa. Les basses són considerables i els menuts rierols també. Estem arribant a Navarrete i la pluja augmenta la intensitat. Les cadenes i els canvis ja no funcionen de manera òptima.

Ja dins del poble una nova remullada. Un altre poble amb molts serveis per als peregrins. Ens aturem a prendre un cafè a un bar de la plaça Major i mirem l’encierro de Pamplona. En eixe estona, una altra cortina d’aigua que ens pilla arrecerats. Omplim les botelles per netejar canvis, quadres i cadenes com podem. Hem de conservar les mecàniques, encara queden molts quilòmetres per pedalar i gaudir! De moment, el físic va millorant. El cos ja s’ha adaptat a l’esforç, amb alguna molèstia que no ens impedeix pedalar, però tal com avançaven els dies la cosa va millorar. El canvi d’alçada del seient també ha ajudat, especialment a Xuso que tenia algun problemeta a la zona de damunt dels genolls.

Passem per la vora de Sotés i pels afores de Ventosa. Hem de baixar de les bicis en un tram de pujada amb moltes pedres per ser estret i relliscós. Dalt hi ha un músic amb qui parlem, però hem pillat desprevingut i quan hem arribat no estava tocant la seva guitarra. En alguns llocs, hi havia molt de fang. Estem al Camí Francès des de Logroño on ahir vam arribar banyats. Portem pedalats més de 400 km. La següent parada serà Nájera. Abans de creuar el riu tornem a netejar les bicis a una font que trobem. El riu Najerilla baixa molt tèrbol i cabalós per les pluges d’anit i avui pel matí. Passem per un menut pont de ferro i fem cap a la plaça Espanya on estan l’Ajuntament i l’església. Allí esmorzem.

Ja esmorzats emprenem una menuda pujada que ens fa parar per punxar la meua roda de darrere. Ja en van tres! Provem amb el líquid auto reparador i ens adonem que funciona perfectament. Ha mantingut la roda sencera més de 300 km. Passem per Azofra i parem una bona estona a Santo Domingo de la Calzada –molt monumental-. Amb la Catedral, el Campanar exempt i el parador. La plaça Major també és molt gran i espaiosa. Ja ens feia falta una paradeta per reviscolar, agafar forces, avituallar-nos i descansar. Segellem les credencials al campanar exempt, mentre descansem. Prenem una cervesa al carrer Major i una xerradeta mentre anem trobant algunes persones conegudes. Curiosament hem vist molt poques persones en bici. Després d’acabar ens adonem que la gent en bici no matina tant.

Després de Nájera ja no trobem tanta aigua ni fang, fet que agraïm moltíssim! Passem el Rio Oja o Glera –segons algunes teories dóna nom a la comunitat-. Avui anem molta estona per la vora de la N-120. Després vam tornar per allí mateix amb el cotxe. Arribant a Grañón –darrer poble de La Rioja-, Xuso ha de parar perquè se’n ix la cadena de la bici. En un moment solucionat. A l’entrada del poble carreguem els bidonets d’una aigua fresca i agraïda que també arriba a caps i cos. Pujada al poble, baixada i tornem a pujar suaument.

Entrem a Castella i Lleó amb uns panells enormes. Allà mateix trobem un ciclista llatinoamericà, que no ens acompanya molta estona. Mengem al primer poble de Castella i Lleó –Redecilla del Camino-. Dinem a un menjador molt tranquils, pasta i carn per reposar part de l’energia perduda. Ja dinats eixim a un pati interior on hi ha una parella de ciclistes de Pamplona. Xerrem una estona –ells fan nit allí- i paguem l’àpat. Carreguem botelles i emprenem la ruta. Aproximadament tenim de 20 a 25 km per arribar a Vilafranca Montes de Oca, la nostra meta d’avui.

Passem per Castildelgado, Viloria de Rioja, Quintanilla del Monte, Villamayor del Río, Belorado –on Xuso cau per no llevar el peu de la cala a temps (xapa i pintura)-. Anem a poc a poc, ja que acabem de dinar i potser sigue el segon dia amb més calor. Qualsevol font dels pobles en val per refescar-nos i omplir els bidonets.

Tosantos, Villambistia, Espinosa del Camino i Villafranca Montes de Oca (peu de port de La Pedraja). Arribem i decidim allotjar-nos a la pensió Jomer. Així descansarem més –només estem nosaltres-. Sopem al bar del mateix edifici i no eixim pel poble degut a que ha caigut una bona tronada. En arribar, netegem les bicis, posem oli a les cadenes i canvis, ens dutxem, sopem –callos, orella i algun plateret similar-. En acabar i per unes escales interiors, pugem a la cambra a descansar. Hi ha prou de soroll perquè la N-120 passa per davant i no deixen de passar camions amunt i avall, fet que també vam veure en tornar amb el cotxe.

Vam triar Vilafranca Montes de Oca per estar a peu de port de La Pedraja. Des de Forcall només hem trobat El Caballo, La Calzada, Nájera i aquesta serà la quarta pujada intensa. Fins aleshores el port més dur, encara que no ens va presentar cap complicació. Tot és pista ampla i amb un bon ferm. Si de cas el fang ens va posar a prova.

Demà veurem com va. Arreveure!